El gegant Plafalgars

El gegant Plafalgars neix de la llegenda més popular de Vallfogona. Des del 2009 és una realitat fruit de la suma de complicitats entre entitats i veïns. Avui aplega una colla de 5 geganters, 11 grallers i 11 timbalers. El gegant i la faràndula presideixen les cercaviles del Roser al segon diumenge de maig i del divendres de la festa major i la trobada gegantera el tercer dissabte de juliol.

  • La llegenda d’en Plafalgars

    Diu una antiga llegenda que a l’avui desaparegut mas vallfogoní de Plafalgars, hi habitava un jove masover. Era gran com un gegant i tenia una força prodigiosa. Només cal dir que menjava en un plat que mesurava sis pams d’amplada i dos de fondària. Per aquell temps, s’havia acabat de construir l’església de Sant Julià i, com que la del castell de Milany es trobava quasi derruïda, varen decidir traslladar una campana molt grossa que hi havia cap a Sant Julià.

    En Plafalgars era tan valent, que van encomanar-li la feina. Ell, carregà la campana com si res i emprengué la tornada al poble. A mig camí, uns pagesos que batien el blat a la masia de les Artigues, bromejaren dient-li que ja se li devien estar acabant les forces. Això va picar l’amor propi del xicot, que els va desafiar a què li omplissin la campana amb gra i es va comprometre a transportar-la així fins a la vila, amb la condició de quedar-se el contingut si ho aconseguia. Acceptada la juguesca i una volta capgirada i plena de set quarteres de blat, se la posà a l’esquena valent-se d’un buscall de faig i va arribar a Vallfogona amb gran alegria de tota la gent.

    A la vila de Vallfogona es repeteix una dita: «A l’església de Sant Julià no hi entraràs, sense que trepitgis la tomba d’en Plafalgars», recordant que a l’entrada de l’antic temple parroquial hi havia una llosa amb una campana gravada. També és conegut el plat en què menjava en Plafalgars que ara és la pica baptismal que hi ha a l’entrada de l’església de la Salut i que el 1913, el folclorista i fundador del Museu Etnogràfic de Ripoll Tomàs Raguer va retratar a l’era de ca l’Artigué on feia de pica.

  • Com neix el gegant Plafalgars i la faràndula

    Ja fa anys que des de l’Ajuntament s’havia pensat que fos el gegant del poble que ballés a les cercaviles i principals festes, però per falta de pressupost la iniciativa no havia acabat de quallar.

    A finals del 2008, des de l’Escola es va engrescar a les entitats i als veïns a fer que el gegant fos una realitat el 2009. Es va encarregar al taller de l’artista de Batet de la Serra Tavi Algueró la creació de la figura. La construcció de l’estructura de fusta que aguanta el gegant va ser una col·laboració del fuster de Vallfogona, Vicenç Tomàs i la confecció de la roba de la dissenyadora vallfogonina Nuri Costa. En Plafalgars gegant pesa 29 quilos i fa 3,10 m d’alçada.

    Es va promoure a través de les entitats i voluntaris un taller per fer capgrossos a partir d’altres personatges llegendaris del municipi. Concretament, es va recollir les llegendes d’en Dolcet i el lluert de Coll de Canes i la de la guineu i el gripau. Actualment, es guarden a la Sala de Plens de l’Ajuntament en unes caixes a mida fetes gentilesa de Joan Casas.

    La presentació oficial d’en Plafalgars i els capgrossos es va fer el divendres de la festa major (el 28 d’agost de 2009). Tot el projecte (des de la confecció del gegant, la construcció de l’estructura per portar-lo, la roba per vestir-lo i el material per fer els capgrossos) s’ha sufragat amb aportacions de les entitats, donacions i col·laboracions de veïns i visitants.

  • El ball d’en Plafalgars

    La música del ball d’en Plafalgars també ha estat fruit de la suma d’aportacions. Ester Carbó –mestra de música de la ZER Comte Arnau el curs 2008-09- i el grup de música tradicional ripollès Randellaires, han composat i arranjat la música per ballar el gegant i per a la faràndula.

    Hi ha dues melodies: la de cercavila i el ball del poble on tothom participa en una rotllana al voltant d’en Plafalgars.

  • Cercaviles i sortides amb els grallers i timbalers de Vallfogona

    Des del Roser del 2010, en Plafalgars surt acompanyat dels grallers i timbalers de Vallfogona, una colla de més de 20 músics d’entre 6 i 40 anys que gràcies a l’associació Vallfojove han participat en un curs de gralla i timbal amb els professors Xevi Capdevila i Teti Muela. A més, en Plafalgars ha anat a festa major de Riudaura (2009 i 2010), a la de Ripoll (2010, 2011, 2012), a la trobada gegantera del juliol 2010 de Ribes de Freser i a la celebració dels 10 anys dels Grallers de Ripoll l’octubre del 2010. El 13 de febrer de 2011 ha anat a la Fira del Fajol de Batet de la Serra. El 2012 a la trobada de gegants amb barretina de Molins de Rei i a la trobada de Santa Maria de Palautordera.

    A Vallfogona també s’ha convidat als gegants de Sant Joan de les Abadesses i els de Ribes de Freser per ser els padrins d’en Plafalgars en el bateig oficial el 29 d’agost de 2010 en la cercavila de la Festa Major. A partir del 2011, la trobada gegantera a Vallfogona se celebra el tercer dissabte de juliol, coincidint amb la Sardinada a la nit.

  • Contacte

    El gegant Plafalgars es troba presidint el vestíbul d’entrada a l’Ajuntament. Podeu contactar amb la colla del gegant Plafalgars de Vallfogona per mail gegantplafalgars@gmail.com

    Els geganters són en Joan Costa, en Filip Dalla Chiesa, la Lali Surià, en Xevi Garcia, l’Edu Ramo, en Jaume Puig, en Pere Carbonell i en Pedro de Haro, que és la persona de contacte, també per als grallers i timbalers.

    Toquen la gralla: la Sandra Ribas, en Joan Costa, la Glòria Vilanova, la Goretti Farrés, l’Anna Roura, la Cèlia Farres, la Laia Garcia, l’Anna Santanach, l’Aniol Carbonell, la Bea, la Míriam i en Jordi.

    Toquen els diferents timbals: la Neus Costa, l’Esteve Font, en Miquel Saña, en Pedro de Haro, l’Albert Cecília, en Guillem Carbonell, en Jan Vergés, en Biel i en Manel.