Església de Sant Julià

La vella església parroquial de St. Julià està situada a 200 m del poble, en un indret anomenat dels Ferrissos. L’edificació antiga que existia ja al 904 va ser engrandida per l’abadessa Ranlo del Monestir de Sant Joan de les Abadesses poc anys després. Es va consagrar al 961 per bisbe Ato de Vic.

Més tard el 1200 va ser reedificada pel senyor de Pinós. Hi ha la porta d’entrada romànica amb 2 columnes a cada banda amb capitells esculturats aguantant els arcs en gradació amb una sèrie de pinyes.

Al segle XV a conseqüència dels terratrèmols es va enderrocar la volta del temple romànic i quedà tan sols dempeus la façana. L’any 1756 es construí una nova nau que res no tenia a veure amb l’anterior, però l’obra resta inacabada per raons desconegudes, com a conseqüència d’això, el temple actual està format per una part posterior barroca de grans dimensions i una part davantera romànica més reduïda. Des del segle XVIII, no s’hi ha efectuat cap restauració.

L’església de Sant Julià va ser incendiada durant la guerra civil, perdent-se l’altar major, que a principis del quaranta va ser substituït per un tabernacle.

Posteriorment a finals dels anys 60 un llamp va provocar l’ensorrament parcial de la part barroca, a partir de llavors l’església de la Salut ha assumit les tasques d’església parroquial.